diumenge, 29 de gener de 2017

Making of Concert Benèfic gener 2017 "La Volta al Món amb Els FaGreus"

Hola seguidors de Els FaGreus 😍
Després de mesos de treball, hem realitzat el concert benèfic "La Volta al Món amb Els FaGreus".
Podeu visionar el vídeo,  subscriure al nostre canal de you tube i gaudir de l'activitat de l'ensemble.

  
Música del vídeo: Selecció de Chovenes Chiquitanes, tradicionals de Bolivia i  interpretades a càrrec de Els FaGreus

dijous, 22 de desembre de 2016

Concert Benèfic 7 de gener de 2017

Ja tenim el cartell del Concert benèfic 
"La volta al món amb Els FaGreus"

Dissenyat i realitzat per Nacho Climent "Azul de Chartres" Taller de artes plásticas.

diumenge, 11 de desembre de 2016


El dia 7 de gener de 2017 
a les 19:30 hores a la 
CASA DE LA CULTURA DE CATARROJA

Els FaGreus interpretaran un concert benèfic per al projecte:
"En Armonía: Orquesta de Cuerdas María Jacinta"
A la pàgina del bloc: "Concerts benèfics" pots trobar tota la informació
 
Vos esperem!!!

diumenge, 31 de maig de 2015

Concert de la Jornada en Clau de Fa 2015 - Dissabte 6 de Juny de 2015

CONCERT JORNADA EN CLAU DE FA 2015
Dissabte 6 de Juny de 2015

El pròxim dissabte 6 de Juny tenim prevista l'activitat de reunió dels alumnes de les diverses escoles que participarem en aquesta 3a edició. Els alumnes de l'escola de música de: l'Artesana de Catarroja, José Maria Roig de Picanya, l'Horta de Sant Marcel·lí, l'Ateneu del Port i el CAEEP del Port de València.

Al llarg de la vesprada, treballarem els participants de forma conjunta per tal de preparar les peces musicals que, més tard oferirem al Concert titulat Òpera amb violoncels
El lloc d'aquest esdeveniment serà el Saló d'Actes de l'Ateneu del Port de València les 20 hores, seu de l'organitzador d'aquesta activitat.
(C/ Francesc Baldomar)
Cartell realitzat per
Marta Gallega

Per tal d'anar aproximant-nos a les peces que ja estem preparant, vos adjunte una sèrie de vídeos que vos poden ajudar per tal de conèixer bé la peça. A més, he tractat de donar-vos una breu informació per tal d'entendre-la i poder-la imaginar quan l'estudiem.

OBERTURA de Orfeo, favola in musica Claudio Monteverdi: l'interpretaran els/les alumnes de l'Escola de l'Horta de Sant Marcel·lí i José Maria Roig de Picanya

INFO                               AUDIO (midi)






ARIA: DER VOGELFÄNGER BIN ICH JA de l'òpera La flauta màgica de Wolfang Amadeus Mozart: l'interpretaran els/les alumnes de l'Escola de l'Artesana de Catarroja i José Maria Roig de Picanya

INFO                               AUDIO (midi)






COR: VA, PENSIERO de l'òpera Nabucco de Giuseppe Verdi: l'interpretaran els/les alumnes de l'Escola de l'Ateneu del Port

INFO                               AUDIO (midi)





BARCAROLLE de l'òpera Els contes de Hoffman de Jacques Offenbach: l'interpretaran els/les alumnes de l'Escola de l'Horta de Sant Marcel·lí

INFO                               AUDIO




OBERTURA de l'òpera Tannhauser de Richard Wagner: l'interpretaran els/les alumnes de l'Horta de Sant Marcel·lí i José Maria Roig de Picanya

INFO                               AUDIO (midi)






COR: EVENING PRAYER de l'òpera Hansel i Gretel de Engelbert Humperdinck: l'interpretaran els/les alumnes de l'Escola de l'Artesana de Catarroja


INFO                               AUDIO (midi)






GRAN MARXA TRIOMFAL de l'òpera Aida de Giuseppe Verdi: l'interpretaran els/les alumnes de l'Escola de l'Ateneu del Port

INFO                               AUDIO (midi)





ARIA: LASCIA CHI'O PIANGA de l'òpera Rinaldo de Georg Friedrich Handel: l'interpretaran TOTS/ES els/les alumnes de les Escoles participants.

INFO                               AUDIO (midi)







HAVANERA de l'òpera Carmen de George Bizet: l'interpretaran TOTS/ES els/les alumnes de les Escoles participants.

INFO                               AUDIO (midi)




dimecres, 25 de febrer de 2015

l'Òpera Barroca

Benvinguts de nou!

En aquesta nova entrada anem a, inicialment, respondre les qüestions plantejades a l'anterior publicació amb els exemples d'alguns fragments d'òpera de compositors barrocs.

En primer lloc, tractarem de concretar les parts de l'òpera des del seu inici al període històric anoment barroc (1600 - 1750 aproximadament) que, en el cas del període musical, coincideix amb el naixement de l'òpera i finalitza amb la mort del compositor Johann Sebastian Bach.


Imatge extreta d'ací
Pel que fa a les parts de l'òpera que es consoliden en aquest període són:

OBERTURA: com ja vam publicar, la primera obertura va ser la que trobem a l'òpera Orfeo, favola in musica de C. Monteverdi. En aquest cas, anem a presentar els dos tipus d'obertura que es van utilitzar majoritàriament a les principals regions on més es va desenvolupar i que són totalment diferenciades.  Recordem que aquesta és una peça instrumental que es situa al principi de l'òpera.

En primer lloc, anem a escoltar aquesta peça que representa l'obertura francesa. Aquesta està composada pel compositor Jean Baptiste Lully, creador d'aquest tipus d'obertura i on es representen les característiques principals d'aquesta que està estructurada en tres temps amb una seqüència rítmica lent - ràpid - lent. La peça que trobareu a aquest enllaç és l'obertura Isis, en l'edició de 1719. Ara podreu escoltar-la en aquest vídeo.






A diferència de l'anterior, l'obertura italiana és just contraria en quant a l'estructura rítmica. Aquesta respon a la seqüència ràpid - lent - ràpid. Tal i com vam escoltar a l'anterior entrada, la primera obertura composada fou per Monteverdi i correspon a aquest esquema. En aquest cas, anem a escoltar l'obertura de l'òpera L'Olimpiade RV 725 del compositor Antonio VIVALDI.






L'ÀRIA és una de les parts de l'òpera interpretada, generalment, per una veu sola sense acompanyament de cor encara que acompanyada per l'orquestra. L'esquema més habitual de les àries de l'època barroca són les ària da capo i les característiques d'aquestes estructures eren de forma ternaria (A-B-A). Un exemple d'aquesta estructura, és l'ària Lascia ch'io Pianga de l'òpera Rinaldo del compositor George Friedich HANDEL. En aquest imatge podem veure la primera part (A), als cinc primers pentagrames. A continuació, la segona part (B) que correspon als tres últims pentagrames. Per últim, tal i com indica la partitura, es repetirà (A) Da Capo al fine.

Ací trobem l'aria al tall de la película Farinelli on s'interpreta, pel castatri més famós de tots els temps, la peça abans tractada.



RECITATIU: Aquest és un recurs musical a través el qual l'acció és narrada, més que cantada. Aquest és un espai on, generalment, no es tracta d'expressar sentiments, simplement explicar l'acció. No té una gran instrumentació i manca d'estructura que puga facilitar la memorització. Primerament, l'acompanyament estava a càrrec d'un llaüt i més endavant va ser substituït pel clavicèmbal. Al llarg del barroc, a més del clavicèmbal, el violoncel també participava en aquest acompanyament. És Christoph Willibald GLUCK qui incorpora l'orquestra a aquest tall de l'òpera.

Orfeo interpreta aquest recitatiu que forma part de l'òpera
Orfeo i Euridice del compositor Christoph Willibald GLUCK
(punja sobre el títol per a escoltar-la)

Basta, basta, o compagni: il vostro lutto  

aggrava il mio. Spargete

purpurei fiori, inghirlandate il marmo,

partitevi da me: restar vogl'io

solo fra queste ombre funebri ed oscure

coll'empia compagnia di mie sventure.



CORS: Són moments on a l'escena de l'òpera trobem a més d'un cantant que apareix per l'escenari. No estan agrupats de la forma habitual que trobem a una agrupació coral en concert però, generalment, estan dividits en quatre veus. Per tal, d'ampliar aquesta informació, vos recomane que punjeu ací. Ací trobem un exemple a l'òpera Cástor et Pollux del compositor francés Jean Phillippe Rameau

Els INTERLUDIS són peces que es troben situades entre diferents escenes d'una òpera, les quals separen normalment canvis d'escenari o canvis de vestuari donant protagonisme a l'orquestra. En aquest cas trobareu el desenvolupament de l'escena entre els minuts 50 i 58, on l'òpera Cavalleria Rusticana de Pietro Mascagni, concideix amb el canvi d'acte i sona un dels més bells intermezzos (interludi) simfònics escrits en l'òpera.




Els principals païssos que van desenvolupar l'òpera en aquesta època, van ser Italia, França i Anglaterra. Els compositors més destacats dels aproximadament 150 anys que va durar el període barroc:


Claudio Monteverdi (1567-1643)
Francesco Cavalli (1602-1676)
Marco Antonio Cesti (1623-1669)
Francesco Provenzale (1627-1704)
Jean Baptiste Lully (1632-1687)
Marc-Antoine Charpentier (1643-1704)
Alessandro Stradella (1645-1682)
Henry Purcell (1658/59-1695)
Alessandro Scarlatti (1660-1725)
Apostolo Zeno (1668-1750)
John Adolph Hasse (1669-1785)
Antonio Caldara (1670-1736)
Antonio Vivaldi (1678-1741)
Niccolò Porpora (1686-1768)
Jean-Philippe Rameau (1683-1764)
Georg Friedrich Handel (1685-1759)
Giovanni Battista Pergolesi (1710-1736)
Christoph Willibald Gluck (1714-1787)


  • Busca en quins païssos va desenvolupar la seua activitat els compositors que trobes escrits en negreta anteriorment

  • Pel que fa als tipus d'òpera que hi existeixen són dos principalment. Esbrina quins tipus són.

  • Què és un Castrati? Qui va ser el més famós de tots ells?


Per tal de veure a quins compositors heu conegut d'aquest període, vos convide a que passeu a comprovar els vostres coneixements a través d'aquest joc que ha realitza Adelaida Ibañez. 
EL PENJAT. Aquest joc i molts més, els podeu trobar a aquesta web.

Altra de les pistes que podeu utilitzar per tal de respondre les qüestions anteriors està ací


Espere que l'hages disfrutat!

dimecres, 28 de gener de 2015

Què és l'òpera? Quina és la primera òpera i qui la va composar?

Hola a tots!

En aquesta primera entrada, tractarem de donar resposta a les primeres qüestions que plantejarem a l'anterior publicació.

En primer lloc, l'òpera és un gènere de teatre musical que abraça diferents arts, on es combina: la música, a través de la veu de les persones, ja siga com a solistes o com a conjunt coral, els sons de l'orquestra, tots aquests dirigits pel director; la literatura mitjançant el llibret; les arts escèniques, principalment la dansa; les arts escenogràfiques representades a través de la pintura, l'arquitectura, les arts plàstiques o la decoració; l'atrezzo que fa referència a la vestimenta i maquillatge, i finalment, la il·luminació i uns altres efectes d'escenografia.

Representació de "McBeth" a la Metropolitan Opera de Nova York. / Ap. Imatge extreta de elcorreo.com


L'origen de l'òpera es remunta a fa poc més de 400 anys, entre finals de 1590 i principi de 1600 (segles XVI-XVII), gràcies al grup de pensadors Camerata Fiorentina que, amb el seu interés per recrear el model de la tragèdia clàssica de l'Antiga Grècia (més de 1000 anys abans), van descobrir que els actors de les representacions clàssiques recitaven el text a una veu (monodia) i això els va servir de punt de partida per a realitzar el que es consideren les primeres òperes nascudes a Florència, les qual tracten d'imitar aquesta forma d'interpretar.

Dafne de Jacopo Peri i Otavio Rinuccini està considerada la primera òpera i va ser representada al palau del comte Jacopo Corsi al 1597. Aquesta partitura es troba desapareguda. 

És el casament d'Enric IV de França i Maria de Médici el que, Peri al 1600, torna a fer una òpera nomenada Eurídice, la qual és la primera òpera que podem trobar les partitures. I, el 24 de febrer de 1607, es representa la peça que el senyor de Gonzaga (ducs de Mantua) demana que se li compose. Aquesta va ser Orfeo, favola in musica composada pel cremonés Claudio Monteverdi, on es revolucionen tots els esquemes de l'òpera i per la qual s'estableixen les parts que apareixeran a aquest gènere.

"En Florencia en el año 1600 se celebra la boda entre María de Médicis y Enrique IV de Francia. A esta boda asisten Vincenzo Gonzaga, duque de Mantua y pariente de la esposa, y su corte. Allí asistieron a la representación de Euridice de Jacopo Peri. Supuestamente, entre los asistentes se encontraba Claudio Monteverdi, miembro de la corte de Gonzaga. Debido al éxito de la obra de Peri, Gonzaga pidió a Monteverdi componer una ópera basada en el mismo mito y siguiendo el estilo musical de la escuela florentina.

L'Orfeo, favola in musica es una de las primeras obras que se cataloga como ópera. Fue compuesta por Claudio Monteverdi sobre un poema de Alessandro Striggio para los carnavales en Mantua. Fue estrenada en la Accademia degl'Invaghiti en Mantua en febrero de 1607 y el 24 de febrero del mismo año en el Teatro de la corte de Mantua. Fue publicada en Venecia en 1609."
Referència extreta del blog benditalamusica.blogspot.com.es 


Llibret de Eurídice de Jacopo Peri. Imatge The Newberry Library, Pio Resse Collection, 1889 (A Britannica Publishing Partner)

Llibret de Orfeo, favola in musica de Claudio Monteverdi


Les novetats que van aparèixer a l'òpera de Monteverdi, Orfeo, favola in musica van ser principalment:

  • El nombre de musics de l'orquestra és molt més nombrós del que abans havia aparegut. Fins a 43 instrumentistes

«Orfeo libretto instruments characters» de Claudio Monteverdi (1567–1643) - http://icking-music-archive.org/scores/download.php?file=monteverdi/orfeo/notas.pdf. Disponible bajo la licencia Dominio público vía Wikimedia Commons - http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Orfeo_libretto_instruments_characters.jpg#mediaviewer/File:Orfeo_libretto_instruments_characters.jpg
Partitura de 1609: la llista d'instruments que va escriure Monteverdi està a la dreta.

  • L'OBERTURA és el moment musical el qual servia per a acompanyar al públic fins als seus seients. En aquesta òpera, la Marxa dels Ducs de Mantua, convidava a seure. En aquest tall dels tres primers minuts, és Jordi Savall (director) qui fa el passeig fins l'orquestra emulant aquella introducció musical al públic i que finalitzarà en l'inici de la història que es va a contar a continuació.
  •  L'ÀRIA és l'altre moment musical de l'òpera en el qual Claudio Monteverdi, introduirà en el que seria el format d'òpera. Ací, trobarem altre tall del mateix concert abans esmentat. És l'ària Rosa del cel on Orfeo, el dia del seu casament, on canta junt a Eurídice al Sol, el qual li pregunta "Qui pot ser més feliç que jo un dia com hui?.Aquesta és la primera ària de la història de l'òpera. Si punxeu ací, trobrareu la lletra amb la traducció al castellà.





Si voleu disfrutar de l'òpera sencera de l'Orfeo, favola in musica interpretada al Teatre del Liceu de Barcelona per la Capilla Reial de Catalunya, Le Concert des Nacions, per Jordi Savall i uns altres solistes, punxeu ací.

Abans d'acabar, m'agradaria plantejar-vos noves qüestions a esbrinar:

  • Quines són les parts d'una òpera?

  • Quins compositors de música barroca destacaren a l'òpera?


Per finalitzar aquesta entrada i per tal de disfrutar de la història del naixement de l'òpera d'una forma molt entretenguda, vos recomane el programa emés a TV3, anomenat Òpera en texans - El naixement de l'òpera on es compara el naixement d'aquest gènere musical amb el rock a més, d'ampliar la informació ací recollida.





Espere que disfruteu d'aquesta entrada!!