Benvinguts de nou!
En aquesta nova entrada anem a, inicialment, respondre les qüestions plantejades a l'anterior publicació amb els exemples d'alguns fragments d'òpera de compositors barrocs.
En primer lloc, tractarem de concretar les parts de l'òpera des del seu inici al període històric anoment barroc (1600 - 1750 aproximadament) que, en el cas del període musical, coincideix amb el naixement de l'òpera i finalitza amb la mort del compositor Johann Sebastian Bach.
 |
| Imatge extreta d'ací |
Pel que fa a les parts de l'òpera que es consoliden en aquest període són:
OBERTURA: com ja vam publicar, la primera obertura va ser la que trobem a l'òpera Orfeo, favola in musica de C. Monteverdi. En aquest cas, anem a presentar els dos tipus d'obertura que es van utilitzar majoritàriament a les principals regions on més es va desenvolupar i que són totalment diferenciades. Recordem que aquesta és una peça instrumental que es situa al principi de l'òpera.
En primer lloc, anem a escoltar aquesta peça que representa l'obertura francesa. Aquesta està composada pel compositor Jean Baptiste Lully, creador d'aquest tipus d'obertura i on es representen les característiques principals d'aquesta que està estructurada en tres temps amb una seqüència rítmica lent - ràpid - lent. La peça que trobareu a aquest enllaç és l'obertura Isis, en l'edició de 1719. Ara podreu escoltar-la en aquest vídeo.
A diferència de l'anterior, l'obertura italiana és just contraria en quant a l'estructura rítmica. Aquesta respon a la seqüència ràpid - lent - ràpid. Tal i com vam escoltar a l'anterior entrada, la primera obertura composada fou per Monteverdi i correspon a aquest esquema. En aquest cas, anem a escoltar l'obertura de l'òpera L'Olimpiade RV 725 del compositor Antonio VIVALDI.
L'ÀRIA és una de les parts de l'òpera interpretada, generalment, per una veu sola sense acompanyament de cor encara que acompanyada per l'orquestra. L'esquema més habitual de les àries de l'època barroca són les ària da capo i les característiques d'aquestes estructures eren de forma ternaria (A-B-A). Un exemple d'aquesta estructura, és l'ària Lascia ch'io Pianga de l'òpera Rinaldo del compositor George Friedich HANDEL. En aquest imatge podem veure la primera part (A), als cinc primers pentagrames. A continuació, la segona part (B) que correspon als tres últims pentagrames. Per últim, tal i com indica la partitura, es repetirà (A) Da Capo al fine.
L'ÀRIA és una de les parts de l'òpera interpretada, generalment, per una veu sola sense acompanyament de cor encara que acompanyada per l'orquestra. L'esquema més habitual de les àries de l'època barroca són les ària da capo i les característiques d'aquestes estructures eren de forma ternaria (A-B-A). Un exemple d'aquesta estructura, és l'ària Lascia ch'io Pianga de l'òpera Rinaldo del compositor George Friedich HANDEL. En aquest imatge podem veure la primera part (A), als cinc primers pentagrames. A continuació, la segona part (B) que correspon als tres últims pentagrames. Per últim, tal i com indica la partitura, es repetirà (A) Da Capo al fine.
Ací trobem l'aria al tall de la película Farinelli on s'interpreta, pel castatri més famós de tots els temps, la peça abans tractada.
RECITATIU: Aquest és un recurs musical a través el qual l'acció és narrada, més que cantada. Aquest és un espai on, generalment, no es tracta d'expressar sentiments, simplement explicar l'acció. No té una gran instrumentació i manca d'estructura que puga facilitar la memorització. Primerament, l'acompanyament estava a càrrec d'un llaüt i més endavant va ser substituït pel clavicèmbal. Al llarg del barroc, a més del clavicèmbal, el violoncel també participava en aquest acompanyament. És Christoph Willibald GLUCK qui incorpora l'orquestra a aquest tall de l'òpera.
CORS: Són moments on a l'escena de l'òpera trobem a més d'un cantant que apareix per l'escenari. No estan agrupats de la forma habitual que trobem a una agrupació coral en concert però, generalment, estan dividits en quatre veus. Per tal, d'ampliar aquesta informació, vos recomane que punjeu ací. Ací trobem un exemple a l'òpera Cástor et Pollux del compositor francés Jean Phillippe Rameau
Els INTERLUDIS són peces que es troben situades entre diferents escenes d'una òpera, les quals separen normalment canvis d'escenari o canvis de vestuari donant protagonisme a l'orquestra. En aquest cas trobareu el desenvolupament de l'escena entre els minuts 50 i 58, on l'òpera Cavalleria Rusticana de Pietro Mascagni, concideix amb el canvi d'acte i sona un dels més bells intermezzos (interludi) simfònics escrits en l'òpera.
Orfeo interpreta aquest recitatiu que forma part de l'òpera
Orfeo i Euridice del compositor Christoph Willibald GLUCK
(punja sobre el títol per a escoltar-la)
(punja sobre el títol per a escoltar-la)
aggrava il mio. Spargete
purpurei fiori, inghirlandate il marmo,
partitevi da me: restar vogl'io
solo fra queste ombre funebri ed oscure
coll'empia compagnia di mie sventure.
CORS: Són moments on a l'escena de l'òpera trobem a més d'un cantant que apareix per l'escenari. No estan agrupats de la forma habitual que trobem a una agrupació coral en concert però, generalment, estan dividits en quatre veus. Per tal, d'ampliar aquesta informació, vos recomane que punjeu ací. Ací trobem un exemple a l'òpera Cástor et Pollux del compositor francés Jean Phillippe Rameau
Els INTERLUDIS són peces que es troben situades entre diferents escenes d'una òpera, les quals separen normalment canvis d'escenari o canvis de vestuari donant protagonisme a l'orquestra. En aquest cas trobareu el desenvolupament de l'escena entre els minuts 50 i 58, on l'òpera Cavalleria Rusticana de Pietro Mascagni, concideix amb el canvi d'acte i sona un dels més bells intermezzos (interludi) simfònics escrits en l'òpera.
Els principals païssos que van desenvolupar l'òpera en aquesta època, van ser Italia, França i Anglaterra. Els compositors més destacats dels aproximadament 150 anys que va durar el període barroc:
Claudio Monteverdi (1567-1643)
Francesco Cavalli (1602-1676)
Marco Antonio Cesti (1623-1669)
Francesco Provenzale (1627-1704)
Jean Baptiste Lully (1632-1687)
Marc-Antoine Charpentier (1643-1704)
Alessandro Stradella (1645-1682)
Henry Purcell (1658/59-1695)
Alessandro Scarlatti (1660-1725)
Apostolo Zeno (1668-1750)
John Adolph Hasse (1669-1785)
Antonio Caldara (1670-1736)
Antonio Vivaldi (1678-1741)
Niccolò Porpora (1686-1768)
Jean-Philippe Rameau (1683-1764)
Georg Friedrich Handel (1685-1759)
Giovanni Battista Pergolesi (1710-1736)
Christoph Willibald Gluck (1714-1787)
- Busca en quins païssos va desenvolupar la seua activitat els compositors que trobes escrits en negreta anteriorment
- Pel que fa als tipus d'òpera que hi existeixen són dos principalment. Esbrina quins tipus són.
- Què és un Castrati? Qui va ser el més famós de tots ells?
Per tal de veure a quins compositors heu conegut d'aquest període, vos convide a que passeu a comprovar els vostres coneixements a través d'aquest joc que ha realitza Adelaida Ibañez.
